Corre. Ràpid. No tant. No veus que ja queda menys per saber-ho tot - i res. Et quedaràs sempre al mig, buscant clarividència. N'hi ha moltes de senyals, només has d'observar a les cantonades dels carrers pels que passes cada tarda. Et parlen, molt alt i clar - dissimulant la seva mateixa incomprensió. Però les seves respostes no et satisfan perquè en el fons - molt en el fons, com obviant una palpitació de certesa - encertes que ells saben menys que tu. Encara que tinguin gravada a la seva memòria milions de passes - ideals, frustracions: vides - mai podran dir-te la veritat que tan anheles conèixer. Perfecte. Ara ja pots seguir caminant, no cal que et precipitis.
has de seguir fent més cosetes pel blog eh! sisisi, voto que si!
ResponEliminaJo voto per lo mateix :)
Elimina