ah, mentre camines directe a la platja - fugint de la responsabilitat que t'espera a l'escriptori en forma de llibre - t'impregnes d'aquestes estranyes notes. Ho escoltes, acluques els ulls acariciats per un sol viciós. T'atures a contemplar les ànimes festives que tant xoquen amb la teva. I de cop et sents com dins d'una pel·lícula. I aquestes notes et semblen una BSO pròpia. Potser et pot acompanyar en l'escena en la que corres fugint del temps que s'escola massa ràpid.
oh yeah
ResponEliminaNúria, sóc la Júlia de la pompeu. Llegint el blog de l'ada he vist que tu i l'abril teniu blog! Us apunto a la meva àgora personal.
ResponEliminaAniré venint!
Sort amb la teva BSO!