Ars què?

Ars longa, vita brevis.

I que m'ho expliquin per favor. Vas tu tan tranquil, amb el teu coffee a punt de cremar-te la gola i també a punt de caure regalimant per tot arreu, quan de cop algú et recorda: eh, ja hi penses que t'espera un llibre impressionant damunt la taula per llegir - impossible - i que l'estona del coffee és perduda perquè, eh, la vida és breu i tempus fugit. I tu, que primer penses oh que repel·lent, te'l mires fulminant i li dius, sí i mira, Ars longa, i no passa res perquè jo no m'ho puc llegir tot i entre cafès evito que mí voluntad no quiera la nada y me realize en lo infinto en tanto que autoconciencia, mientras contemplo - desinteresadamente claro- "La aparición" de Moreau.

I això, que res, que això sembla una crisi existencial i verborrea. I need more coffee...