Ser o estar

Tant important és ser o estar, que tots volen ser, que tots volen estar. I algunes vegades només es vol ser, buscant una sola legitimitat per dur una màscara que sembla commoure. Però s’erra, perquè sovint no se sap que aquesta disfressa és buida; segurament va dues talles gran i es pot perdre a mig camí. I s’embruta el ser, i es falseja l’estar. No obstant, tot serà més fàcil, més pur, si s’ocupa el lloc que és lícit, i s’evita ser el que no s’és que fa que no s’estigui ni es pertanyi enlloc. I així tots seran, tots estaran, com cada una de les notes d’una sonata que apareixen just al moment oportú: no sent ni estant a la posició incorrecta del pentagrama.