"The critic is who can translate into another manner
or a new material his impression of beautiful things.

The highest, as the lowest, form of criticism is a mode of
autobiography".
WILDE, Oscar.

divendres, 13 de febrer del 2009

Ser o estar


Tant important és ser o estar, que tots volen ser, que tots volen estar. I algunes vegades només es vol ser, buscant una sola legitimitat per dur una màscara que sembla commoure. Però s’erra, perquè sovint no se sap que aquesta disfressa és buida; segurament va dues talles gran i es pot perdre a mig camí. I s’embruta el ser, i es falseja l’estar. No obstant, tot serà més fàcil, més pur, si s’ocupa el lloc que és lícit, i s’evita ser el que no s’és que fa que no s’estigui ni es pertanyi enlloc. I així tots seran, tots estaran, com cada una de les notes d’una sonata que apareixen just al moment oportú: no sent ni estant a la posició incorrecta del pentagrama.

2 comentaris:

  1. Crec que ni s'embruta el ser ni es falseja l'estar; per mi, més a viat s'eixampla el ser i es moldeja l'estar. I moldejant l'estar de vegades canvia el ser, sense embrutar-se, potser alguna arruga, els canvis del pas del temps, els aprenentatges. El que no s'és no te perquè evitar-se, tot son papers a la vida que els pots agafar quan vulguis, i fer-te'ls teus, i fins i tot, segons el conductisme psicològic, acabar essent ells!

    M'agrada el bloc! T'afegeixo a la llista per anar-te visitant :)!

    ResponElimina
  2. M'encantaria només ser.
    Però això és molt difícil.
    Som i estem. I la vida sigue.

    Petonets platònica... sempre tant platònica ella. Bon cap de setmana!

    ResponElimina