"The critic is who can translate into another manner
or a new material his impression of beautiful things.

The highest, as the lowest, form of criticism is a mode of
autobiography".
WILDE, Oscar.

diumenge, 1 de març del 2009

La infinitat del gris, del blau...

Obro la finestra lentament i somric: fa olor de terra mullada. Plovisqueja. El cel és tenyit d’un gris molt suau que em captiva. És gairebé com un mar invertit que fa venir ganes de submergir-s’hi. Com m’agradaria poder banyar-m’hi. Inspiro el perfum serè i net per retenir-lo. Me’l vull guardar molt endins. Amb una lleugera mirada ja n’hi ha prou. Però em falta quelcom. Pujo les escales corrent i m’aturo davant la finestra més gran. També l’obro. El panorama encara és millor. És un oceà de grisos, blaus i blancs que es van unint i desfent amb un vaivé fi. I me n’adono. Sí. M’adono que és com obrir una nova oportunitat per infinites coses que fins ara havia estat desant al calaix de la incertesa.

2 comentaris:

  1. En escriure-ho, d'alguna manera ho podem compartir. Menys la darrera part, que és totalment intransferible, íntimament subjectiva. Crec que a tots ens encanta aquesta sensació, aquesta olor de terra mullada, i aquesta carícia del vent gris, i fred.

    ResponElimina
  2. i avui es gris i se'm posa dins el cap
    i el veig i el noto.
    :)

    ResponElimina