Si no t’ho atrapes, respira, i no vulguis fugir corrent, sinó fes-ho a poc a poc. Molt lentament. No pretenguis menjar-te el temps, perquè ell ja ho fa tot sol. No seràs pas tu qui el pugui dominar. És igual el que facis, el que pensis, vols anar a contra-corrent? I qui no ho vol fer? No seria ni la meitat d’interessant. Sempre sent aquí, i allà i encara més lluny. Passar-se la vida in crescendo. Però, la vida pot ser com una melodia? Per uns minuts? A vegades necessites creure-ho, perquè allà, el temps no és temps, sinó tempo. Cap minut passa, t’hi submergeixes i et deixes endur per aquest ritme. Dignament, aquest és el que et farà bategar.
“Marcando el paso siempre paso a paso.
No hay que hacer caso al tiempo sino al tempo”.
De fet, tothom té es seu soundtrack personal.
ResponEliminaCada persona és una melodia diferent. Tu, per exemple,
ets el Canon de Pachelbel, encara que de vegades
te decantis més per Queen o per algun grup d'Uruguay.
odio el temps.
ResponEliminahe dit.