La millor part de tot plegat va ser descobrir-se a un mateix cercant una llibertat fugisera. Sí, no va ser res més que un encreuament d'opcions inversemblants a mida que s'acostava a la maduresa; ressonaven sens parar en una consciència de cotó fluix que sovint perdia el Nord. I es preguntava, dins el caos oxidat i metzinós, incapaç de respondre's, quan trencaria l'enorme bombolla còmoda que sovint encara li impedia veure-hi amb claritat. Quan? Bé, sabia que ja moltes vegades havia tancat amb pany esporuguit les oportunitats passatgeres, però volia que tornés a succeir? Només depenia d'ella i prou. D'ella, de l'antiga o de la nova, però tan sols estava al seu poder. Això era altament inquietant. Un calfred no exempt de certa emoció li activava la joventut palpitant i encara relativament eterna. Come in, new average and new choices.
i el millor de tot plegat és que tot això et surt en un pim pam...t'envejo :)
ResponElimina